dijous, 13 d’octubre de 2011

La història d'un secret

La maleta mexicana
Tots els secrets tenen un motiu per restar ocults fins que algú els troba i els revela. Aquest era important i gros i estava amagat en caixes dins una maleta.

La maleta mexicana és una exposició que destapa el secret d’aquestes caixes, imatges de la guerra civil espanyola fetes per Robert Capa, Gerda Taro, David Seymour (Chim), i per Fred Stein a París. Es podrà veure al MNAC  fins el 15 de gener i mostra els negatius trobats a Mèxic el 1995 i que l’International Center of Photography de Nova York  va recuperar, restaurar i exposar-ne el resultat de la ma de la comissària Cynthia Young.

Al 1933 coincideixen a París tres dels fotògrafs més importants que lluitaran contra el feixisme que assola Europa. Capa, Taro i Chim fugen dels seus respectius països i es comprometen amb la defensa de la república espanyola, embarcant-se en la guerra civil per tal de narrar-ne una crònica quasi bé diària. És la primera guerra en que les innovacions tecnològiques en el món de la fotografia permeten als foto-periodistes exhibir a la premsa nacional i internacional el que passa dia a dia.

Dins la maleta hi havien 126 rodets amb més de 4.500 fotografies fetes a Espanya entre el maig de 1936 i el març de 1939. Algunes varen ser portada de diaris i revistes internacionals i ara a través dels negatius en podem veure l’original com “Nen ferit en braços del seu pare” publicada el 24 de gener del 1938 per la revista Life i feta per Capa o “Mare que alleta al nen” de Chim publicada a la revista Regards el 14 de maig de 1936. Ens permet establir la seqüència sencera dels esdeveniments més rellevants del conflicte, la manera de treballar dels fotògrafs i determinar-ne la autoria, ja que a vegades els reportatges eren signats per Capa et Taro sense que poguéssim saber quin dels dos foto-periodistes les havia realitzat.


Mare que alleta el nen, Chim.

El front d’Aragó, el Segre o Brunete, Madrid, València, Bilbao o Barcelona varen ser alguns dels indrets representats per Chim, Taro i Capa que comparteixen protagonisme al llarg de l’exposició. A través dels fulls de contacte, documentació i algunes fotografies ampliades recorrem els escenaris de la guerra. Estar en el camp de batalla comporta un risc que Gerda Taro va pagar amb la seva vida al ser atropellada per un tanc al juliol del 1937. Chim i Capa continuaran a Espanya fins gairebé el març de 1939 quan veuen el final de la guerra i fugen de nou a París. Un cop allà Capa es veu obligat a abandonar la ciutat i deixa el seu arxiu fotogràfic, guardat a la maleta, al seu amic Tchiki Weiss. Que viatjarà fins a Bordeus en bicicleta amb la intenció d’enviar els negatius a Mèxic, moment en que se’ls hi perd la pista.


                                                                 Full de contactes

Imatges ocultes

El secret que guardava la Maleta Mexicana no és l’únic que ha estat amagat durant anys. Hi ha altres casos de fotògrafs i governs que protegeixen i amaguen imatges que desprès d’un conflicte bèl·lic poden ser compromeses.

El fotògraf català Agustí Centelles un cop acabada la guerra viatjarà a França amb un altre secret a la maleta, més de mil negatius de la guerra civil, que protegia dels nacionals per por que la gent que hi apareixia en pogués sortir perjudicada. Al 1944 va tornar a Barcelona deixant en custòdia el seu arxiu a la família Degeihl de Carcassona i acabat el franquisme torna a França per recuperar-lo.
 
Al 2008 els fills de Centelles troben en una caixa de galetes un centenar d’imatges inèdites de la república i la guerra civil. El mateix any es troba a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid un àlbum que el fotògraf Josep Brangulí regala al polític Amadeu Hurtado amb imatges de la proclamació de la república a la Plaça Sant Jaume el 14 d’abril de 1931. I al 2003 en uns cubells d’escombraries es troben unes fotografies fetes a Hiroshima trenta dies despès de la bomba atòmica, censurades al 1945 pel govern dels EUA. Al 2006 seran recuperades i restaurades per ICP de Nova York. Diferents històries d'imatges que rebroten anys més tard per recordar-nos el dolor i la barbàrie que un dia algú, per motius diferents, va silenciar i guardar en secret.

Quantes caixes, maletes o pots de galetes ens queden encara per descobrir si cada vegada són més freqüents les càmeres de fotos, els mòbils i les guerres no paren de succeir-se?










Robert Capa