dijous, 6 d’octubre de 2011

Mengem o pensem??

Mengem o pensem?


Siamesas comiendo pechitos
www.rosaliabanet.blogspot.com
Un atractiu i sospitós banquet s’ofereix fins el quinze d’aquest més a l’Epai Eat Art de Banyoles. Rosalía Banet ens para la taula amb l’exposició “Eat More Disappear”, on presenta una gama de productes culinaris poc convencionals que ens faran pensar en què és el que mengem.

A través d’un llenguatge plàstic propi de les il·lustracions infantils amb un toc naïf que li dóna un aire dolç, ens presenta escenes surrealistes i escabroses que reflecteixen les debilitats i obsessions humanes. Una crítica a la societat de consum i al canibalisme, entès com a desigualtat social, egoisme i individualitat que fa que ens mengem els uns als altres.


Per sobreviure en aquesta selva urbana trepitgem el que hi ha a sota sense importar-nos que ens l’acabem menjant. Així unes siameses cuinen parts del cos humà i les serveixen en safates que ofereixen a l’espectador. Un missatge macabra, agressiu i violent que ens mostra com n'està de pertorbada la nostra societat. Aconsegueix impactar en les consciències amb imatges molt agradables de mirar i remirar, són estèticament amables. Ho fa mitjançant la candidesa dels seus personatges que semblen sortir directament de contes com Hansel i Gretel, la Caputxeta vermella o d’en Patufet, faules intensament relacionades amb el menjar.  Històries com la que ens explica la autora que estan farcides de fantasia, edulcorades i amb un rerefons cruel però realista sobre els sentiments i les malvats pròpies de l’ésser humà.

Aquesta denúncia a persones, empreses alimentàries i multinacionals que prevalen la quantitat productiva i els guanys econòmics, per sobre de la qualitat i la sostenibilitat dels productes, queda palesa en el gran banquet preparat per Banet. No hi falten detalls. El seu sarcasme ens mostra comestibles com “El merengue de Santa Lúcia”, fet d’ulls, “Dedos de Dama”, enjoiats i exposats en plat de postres o begudes com “Dinero y poder”, “Éxito” o “Fama Fresca”. Una gran ironia que subratlla l’ambició i la cobdícia d’una societat com la nostra. Tot presentat en una gran taula plena d’aliments surrealistes que conviden a reflexionar.

Escena que s’emmiralla en els bodegons de Daniel Spoerri, un dels pares del Eat Art, amb les seves taules verticals plenes de plats i aliments que aboquen al Nou Realisme. No és difícil pensar en Antoni Miralda i el seu “Taiteurs Coloristes” on juga amb colors vius, formes i aliments, o “Sabores y lenguas” on crea bodegons de plats decorats. O en el propi Lluís Vilà, el banyolí de les “Escultures de pa” i les “Sabates Comestibles”. L’univers alimentari dona molt de joc des de fa generacions d’artistes i no acabem d’escoltar el missatge que ens fan arribar. Autors que aprofiten els espais expositius per reivindicar la cultura o la incultura alimentària i analitzen el ritual social que suposa seure a taula.

Les siameses estan presents a moltes de les seves obres representant la dualitat de les persones, tots som dos o més de dos a vegades. En aquests personatges dobles hi condensa sentiments com la por, la frustració, el dolor o la soledat en què acabem atrapats en un món cada vegada més mancat de valors com la solidaritat. A l’oli “El banquete hambriento nº2” apareixen unes siameses preparant un àpat de membres virils i pits de dona, curiosa representació de la condició femenina i la sexualitat. La simbologia d’aquestes peces és tot un món per explorar.

Llaunes, objectes i vísceres presentades com aliments que podríem trobar en una casa de nines ens porten al pop sinistre propi de l’univers de Banet, ple de ironia, sentit de l’humor i denúncia social amanit amb una estètica summament cuidada que ens atrapa la mirada pressionant-nos a desxifrar el seu missatge.