dissabte, 19 de novembre de 2011

Has vist la llum?

Jo si, l’he vist, he vist la llum. Se m’ha encès la bombeta, o moltes bombetes i m’he enlluernat. L’he vist en totes les seves formes, colors i suports. On? A l’Arts Santa Mònica a l’exposició “Mehr licht” de Chema Alvargonzalez. I tu la pots veure i deixar-te  il·luminar fins el 29 de gener de 2012.

El viaje de la luz, Santander, 2005
Mehr Licht (Més llum) és el títol de l’exposició i d’una instal·lació que va fer Alvargonzalez a la façana de l’ambaixada suïssa de Berín al 2001. Petits leds blaus il·luminaven la paret presidits per les paraules Mehr licht en vermell i blanc, cridant a la reflexió i la claredat.  Als anys vuitanta Chema es converteix en un dels primers exponents de l’art tecnocultural, mitjançant la tecnologia, jugant amb la fotografia i l’art multimèdia, ens parla de les relacions humanes i socials dins les ciutats. En aquesta primera exposició antològica hi veurem una selecció de setanta peces entre pintures, fotografies, instal·lacions, vídeos i molta llum.

Maletes lumíniques
De la mateixa manera que el sol, el major focus de llum i d’energia, surt i es pon indicant-nos el pas de les hores, Chema Alvargonzalez utilitza la llum per parlar-nos del temps i del moviment de  les persones a les ciutats. Ho fa a través de Maletes lumíniques que mostren imatges de viatgers en trens o avions, aeroports, paisatges, ciutats...llocs on no hi ha un lloc. Espais habilitats per transitar, per passar i marxar, per ser-hi i deixar de ser-hi.  El temps no s’atura, passa de presa i desdibuixa les fotografies de les ciutats de Barcelona i Berlín, les omple de núvols, boira i punts de llums dels cotxes que semblen fugir de la foscor.

Largo recorido, 1996
Segurament la peça més espectacular que ens mostra el moviment, el pas del temps i el no-lloc és “Largo Recorrido” de 1996, una vespa incrustada en una vitrina plena de llums i de miralls que dibuixen un túnel pel qual acaba de passar la moto. Es crea la il·lusió òptica de l’espai pel que ha transitat, el lloc i el moviment que ha esdevingut en un temps que no ha passat. Un viatge que permet al coneixement moure’s i canviar, evolucionar i avançar igual que ho han les idees.

Un sueño de ciudad. Mardid. 2001
La solitud i la melancolia també tenen el seu espai dins l’univers de Alvargonzalez, amb diferents materials veiem finestres que miren enfora i ens reflecteixen la ciutat en els seus vidres o expulsen amb l’ajuda del vent la cortina blanca que oneja sense parar. La sensació de solitud arriba quan en "Pensión Urban" de 2003 et veus obligat a passar davant del projector i la teva pròpia ombra passa per la pantalla, i ets allà, sol davant d’una finestra buida. La cortina subratlla la idea d’allò oblidat, abandonat i desconegut i ens separa el món interior de l’exterior, el què vivim i el què pensem.



Paraules, imatges i escultures estan il·luminades per neons i disposades per l’espai com si fossin estrelles formant una constel·lació. El cel com la sala a les fosques i les peces es mostren una a una amb la seva pròpia llum. Vicenç Altaió, director d’Arts Santa Mònica comenta en el catàleg de l’exposició, que al 2009 varen començar a preparar amb Chema Alvargonzalez l’exposició que es va veure trucada per la seva mort. “Vam començar a treballar plegats a partir d’unes idees força que distribuïen les seves obres en estances i, al bell mig, una instal·lació que Alvargonzalez volia construir amb finestres reciclades de la ciutat les quals reflectirien imatges en un gran laberint polièdric visual. «Serà com el cel» –va dir-nos. Sempre s’havia interessat per la idea de firmament com a espai llegible i, de feia anys, em demanava per la particular visió de l’escriptura de la llum.”  Aquell primer projecte expositiu no és el resultat actual, però si que conserva aquesta idea del cel i les estrelles distribuïdes en un espai centrífug.

Chema Avargonzalez amb la paraula corpòria
 transformació, Barcelona,  1994
La llum li permet crear espais i atmosferes, igual que un pintor del barroc ho feia amb el clarobscur, com Caravaggio i el tenebrisme. Transparències, difuminats i ombres vistes a la Itàlia del segle XV ara passades per la ma de Alvargonzalez i la tècnica de la llum. I de la mateixa manera que un artista del renaixement treballa amb varies disciplines a la vegada, juga amb diferents materials i suports que desprès combina formant part d’un mateix significat.

Les idees es fan amb bombetes, així neix el coneixement que il·lumina on hi ha foscor, on hi ha ignorància. Metàfora d’un coneixement que s’encén i ens il·lumina, que viatge i canvia al llarg del temps, de la mateixa manera que transitem per les ciutats modificant-ne la seva fisonomia.  No esperis a que t’aparegui la bombeta sobre el cap i deixa’t enlluernar per “Mehr Licht”.


Taller "El viatge de la llum"

En motiu d'aquesta exposició el grup artístic Les salonniers han organitzat un taller en família que es portarà a terme tots els dissabtes des del 19 de novembre fins el 28de gener de 12h a 13:15h a a l'Arts Santa Mònica.
En el taller El viatge de la llum s'experimentarà en primera persona el procés creatiu de l'artista utilitzant temes com el viatge, la ciutat, l'absència, l'atzar, la memòria...-i els elements més representatius de la seva obra; la poètica, la llum, la imatge, fotografies, mapes, miralls, recorreguts, quaderns de viatge, els souvenirs...i les maletes. Amb aquesta elements crearan el paisatge del seu viatge imaginari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada